L'art d'assassinar

Qui no ha desitjat mai ser un assassí del segle XII? Assassin's Creed ens remunta a l'època de les creuades transportant-nos a ciutats tan importants com Damasc, Jerusalem i Acre. Nosaltres ens posem a la pell d'Altaïr, un membre de la secta dels Hashashin. La nostra missió serà acabar amb 9 persones molt importants d'aquella època. Pel camí ens trobarem a personatges històrics tan importants com Ricard I Cor de Lléo, Saladí o Robert de Sable.

L'argument està molt ben enllaçat dins del joc i ens "culturitza" al mateix temps que juguem. Encara que, si aquest videojoc ha causat tanta expectació no ha sigut pas per la seva història sinó pel seu gran nivell de realisme aconseguit gràcies als gràfics i pel gran nombre de persones que poden estar en pantalla. I es que es nota el gran treball de Ubi Soft (alguna cosa havien de fer bé a la seva vida).

Si ens endinsem amb Altaïr per Jerusalem, descobrirem tota una ciutat molt viva i plena de gent (predicadors, monjos, pidolaires, soldats, botiguers...) amb uns objectius diferents. La gràcia del joc és assassinar als objectius sense que cap ciutadà sigui testimoni del crim. Tot joc però té el seu punt feble...

I es que el gran defecte del joc és la repetició. Al principi, tens una concepció del joc excel·lent ja que al ser la primera vegada que hi entres amb contacte quedes fascinat per la gran quantitat de missions a realitzar però, un cop vas assassinant als objectius t'adones que sempre fas el mateix.

Tot i així el joc no deixarà indiferent a ningú i sobretot per el seu intrigant final...